Arros

• Arròs melós amb llangostins i polp

Ingredients

Per a 4 persones:
500 g d’arròs (Arbóreo)
50 g de xalota
75 g d’oli verge extra
100 g de vi blanc
1,5 l de brou de pollastre
12 llagostins frescos
sal i pebre
Per fer el sèrum de parmesà:


250 g de parmesà Reggiano ratllat
175 g de nata
125 g de llet sencera
Per a la reducció:
100 g de Pedro Ximénes

Elaboració

Per fer el sèrum de parmesà, bulliu la llet amb la nata, afegiu-hi el parmesà ratllat i deixeu-ho coure a foc lent fins que estigui fos. Després, passeu-ho per un colador xinès i reserveu-ho.

A continuació, sofregiu la xalota picada ben petita, sense que agafi color, amb una mica d’oli. Quan estigui tova, afegiu-hi l’arròs i deixeu que es faci una mica transparent suaument. Seguidament, salpebreu-ho i mulleu-ho amb el vi, deixeu-ho evaporar, mulleu-ho amb el brou de pollastre calent i deixeu-ho coure uns 17 minuts remenant-ho tant com calgui per evitar que s’enganxi.

Mentrestant, poseu el Pedro Ximénes a reduir en un cassó al foc fins que tingui la textura d’un caramel. Després, passeu-lo a un biberó i reserveu-lo, fins al moment de servir.

Tot seguit, quan l’arròs està pràcticament cuit, afegiu-hi la crema de parmesà, remeneu-ho bé, durant un últim minut, perquè l’arròs quedi cremós i agafi el gust del formatge i rectifiqueu-ho de sal si cal.

Finalment, peleu els llagostins, obriu-los longitudinalment, per la part ampla, amb l’ajuda d’un ganivet de punta fina, traieu-los els intestins, saleu-los i deixeu-los coure lleugerament en una planxa amb unes gotes d’oli.

I ja per acabar, en un plat fondo serviu l’arròs en forma de muntanya, dibuixeu el contorn amb el caramel de Pedro Ximénes i poseu-hi a sobre els llagostins. 

• Arròs melós amb rajada i llangostins

Ja hem comentat en altres vegades que la cuina alacantina està totalment influenciada pel seu mar, el mar Mediterrani. Així, la majoria dels arrossos vénen acompanyats tant del peix o marisc com amb productes de la nostra horta. Com ja fa temps que no fem un arròs, hui prepararem un melós i de molt fàcil elaboració. M'atreviria a dir que bé podria ser un d'eixos que improvisem quan de sobte se'ns presenten convidats a casa.

Tingueu en compte que hui els ingredients són per a 6 persones 

500 g d'arròs 
2 ales de ratjada (poden ser congelades) 
2.5 litres de caldo de peix 
2 carxofes 
6 llagostins (poden ser congelats) 
Un grapat de bajoquetes 
½ kg clòtxines 
80 g de tomaca fregida
1 pimentó roig mitjà 
¼ kg calamaret 
Oli d'oliva 
Sal 
Safrà 

La primera cosa que hem de fer és preparar un caldo de peix bullint un parell de quilos de morralla (peix de roca). Mentrestant, netejarem les clòtxines i les obrirem amb un poc d'aigua bullint, les separarem de les valves i les reservarem. El caldo restant ho podrem colar i utilitzar junt amb el que haurem obtingut del peix. Agafar una cassola plana, del menys 40 cm de diàmetre, calfar l'oli i sofregir els calamars nets i trossejats. Els pimentons també trossejats i els cors de les carxofes tallats en quarts. (els trossos de carxofa els he deixat una estona en aigua amb llima per a evitar que s'ennegrisquen) i per ultim les bajoquetes. Trossegem, salem i sofregim les ales de ratjada i reservem. És el moment de tirar la tomaca. Ho mesclem tot i tirem l'arròs, a li donarem unes voltes. Reguem amb el caldo que teníem colat i reservat bullint. Quan comence a bullir, afegim el safrà, els trossos de ratrjada, els llagostins i les clòtxines. Deixar coure a foc mitjà uns 18 minuts. L'arròs ha de quedar-nos melós pel que si fa falta, jugarem amb la potència del foc i amb la tapa. Ha de quedar-nos amb un poc de caldo per damunt

• Arròs melós amb llangostins i sepia

Ingredients:
Per a 5 persones

• Brou de peix de roca, aprox, 1,5 litres
• Sípia a daus
• Arròs de gra rodó
• Gambes (2 per comensal)
• Safrà en bli
• Colorant alimentari

Per a la picada

• Una tomata madura
• Una nyora prèviament fregida
• Mitja pebrera verda
• Un manat de juvert
• 2 grills d’all
• Oli i sal

Elaboració:

En primer lloc, prepararem el brou de peix de roca. Simplement necessitarem un quilo de peix de roca i aigua. Hi podeu afegir verdura i fer-ne de més per congelar. Sempre va bé tenir-ne per preparar sopes, cremes i arrossos. Sofregim una mica el peix dins l’olla, hi aboquem l’aigua i deixem bullir a foc lent.

Per fer la picada, podem utilitzar un morter o una picadora elèctrica. Tallem tots els ingredients en bocins petits i els triturem. La reservem.

Per preparar l’arròs sec, en primer lloc, donarem una sofregida a les gambes, volta i volta, i les deixavarem per quan l’arròs estigui gairebé a punt. Sofregim la sípia i hi aboquem la picada. Deixem que cogui bé i hi aboquem l’arròs: una tasseta i mitja de cafè per comensal. El barregem bé amb la picada i deixem que sofregeixi un minutet perquè n’absorbeixi el sabor. A continuació, hi afegim el brou: dues tasses per cada tassa d’arròs. Deixem que cogui segons les instruccions de l’envàs. Cada arròs ha de menester un temps de cocció depenent de la varietat i el plat que preparem. Per sobre, hi posem uns blins de safrà i un pessic de colorant alimentari. Amb l’ajuda d’una cullera, l’escampem bé.

Quan l’arròs estigui gairebé a punt, hi col·loquem les gambes per sobre, apaguem el foc, tapem amb un drap i el deixem reposar un o dos minutets. El podem acompanyar amb una mica d’allioli casolà.

• Arròs melós d’ànec, carxofes i bolets

Aprofitem que s'està acabant la temporada de la carxofa per a preparar un arròs que estic segur vos va a encantar.

Per a 4 persones:

250 g arròs

1 magret d'ànec (uns 400 g de pes)

3 carxofes

400 g de bolets

1 tomaca madura

1.5 litres de caldo d'au

1 culleradeta de les de café de pebre roig dolç

Safrà

½ culleradeta de les de café de timó

½ culleradeta de les de café d'orenga

Sal

Pelar les fulles verdes de les carxofes arribant fins al cor i dividir en quarts. Calfar una cassola de fang i tirar el magret amb la part greix davall. Veurem com esta es va fonent. Quan tinguem prou greix, donar-li la volta al magret, sofregir-ho un parell de minuts i retirar. Pelar i picar la ceba. En el mateix greix de l'ànec ofegar la ceba i després la carxofa. Mentrestant, separarem la part magra de l'ànec del greix i la tallarem en trossos xicotets. Afegir els bolets, remenar tot i després afegir la tomaca pelada i picada. Esta, quan estiga sofregida, començarà a enfosquir-se. És el moment d'afegir el pebre roig, el timó, l'orenga, la sal i regar de seguida amb el caldo. Deixar bullir uns 10 minuts a foc fort, tirar el safrà. Afegim l'arròs i al començar a bullir, ho abaixem a foc mitjà però sempre deixant una ebullició regular. Deixar coure uns 12 minuts. Afegir els trossos d'ànec reservats, rectificar de sal si ho estimem convenient, coure 2 minuts més i apagar el foc. A l'estar en fang i mentres ens assentem a taula, acabarà de coure's. Escudellar de seguida

• Arròs melós amb costelles i esclata-sangs (pebrassos)

Afirmar que són mils els plats diferents que podem fer amb arròs no és cap barbaritat. El palmito d'ingredients que tenim a la nostra disposició és tan gran com gran és la quantitat de combinacions que vullguem provar. A pesar que el esclatasang és en la tardor quan podem trobar-ho en mes facilitat, actualment, hi ha conserveres que ens permeten menjar-ho pràcticament durant tot l'any. Hui anem a preparar-los amb un arròs de textura especial. En la nostra costa diem melós a l'arròs que ni és caldós ni sec.

Per a 4 persones:

400 g escalatasangs
¼ kg costelles de porc
300 g arròs
2 tomaques
Pebre roig
1/2 pimentó groc
Sal
3 dents d'all
1.5 litres caldo d'au
Oli

Calfar oli en una paella gazpachera i sofregir a foc fluix les costelles trossejades i els alls sencers, sense pelar i amb un tall dorsal. Afegir després el pimentó trossejat xicotet, la tomaca triturada, el pebre roig i finalment els bolets nets i l'arròs. Donar un parell de voltes a tot. Regar amb el caldo, salar i deixar coure uns 17' a foc no molt fort. Deixar reposar 3 o 4 minuts abans de menjar-ho.

Arrosos valencians

Arros sec amb mussola

Ens farà falta:

400 g
300 g de musola
24 cues de gamba
8 crancs
1 litre de caldo de peix
7 dents d'all
1 ramellet de jolivert
2 tomaques madures
1 nyora
Oli d'oliva
Sal

Torrar un poc la nyora, llevar-li la cua i preparar una salmorreta picant-la junt amb els alls pelats, el jolivert, sal i la tomaca pelada i picada. En una paella gazpachera calfar oli i sofregir la musola neta, trossejada i prèviament salada i els crancs. Reservar. En el mateix oli sofregir la salmorreta i quan comence a enfosquir la tomaca, afegir l'arròs i donar-li unes quantes voltes. Regar amb el caldo calent. Quan comence a bullir, col•locar el peix i les cues de gamba. Rectificar de sal si fera falta i deixar coure a foc lent uns 18 minuts fins que se'ns quede l'arròs sec.

Arros amb tonyina de sorra

Ja vam dir abans que la costa llevantina, especialment Alacant, Múrcia i Cadis, hi ha gran tradició per les saladures. D'entre tots estos aliments conservats per llarg temps per mitjà del procés d'assecat i/o salat, hui parlarem de la tonyina de sorra, que es tracta d'una part de la tonyina salada. No queda clar d'on ve eixe nom. Els historiadors diuen que el vocable “sorra” prové d'una veu àrab que es pronuncia igual i que ve a significar “ part del ventre”, és a dir, aixo que en altres peixos entenem com a ventresca. Per a altres, en canvi, diuen que significa arena i es referix a la que fregaven la panxa dels carros quan treien la tonyina en les platges. Esta peça es pot presentar en la taula de formes diferents, esmollada en un plat amb un bon oli a manera d'entrant o com a plats principals a manera de guisat amb creïlles i inclús amb arròs. D'esta última forma anem a cuinar-la hui.

Per a 4 persones

350 g d'arròs
1 + ½ litres caldo de peix
250 g de tonyina de sorra
2 tomaques
75 g alls tendres
200 g de penques
2 nyores
2 carxofes
2 dents d'all
Safrà
Jolivert
Oli
Sal


Tallar en daus la tonyina, netejar-la i deixar-la a remulla unes 2 o 3 hores abans de començar a preparar este plat. Trossejar els alls tendres, netejar i tallar les carxofes en quarts i bullir i preparar les penques. (Si no voleu treballar tant, comprar-les congelades). En una paella gazpachera (de les altes de 2 anses) sofregir les nyores i traure-les. En el mateix oli sofregir, a foc lent, tota la verdura. Mentres prepararem una picada en el morter o amb el braç de la batedora amb les tomaques, les nyores fregides, unes branquetes de jolivert i un parell d'alls secs. Quan la verdura comence a agafar color, afegir el contingut del morter, sofregir el mateix i finalment abocar el caldo de peix i deixar coent uns 5 minuts. Afegir l'arròs i quan comence a bullir tirarem els daus de tonyina, el safrà i rectificarem de sal. (Hem d'anar amb atenció ja que la tonyina ja té molta sal), deixar coure uns 17 minuts, apagar i deixar reposar 4 minuts mes. Este arròs jo ho he fet sec però a qui li agrade melós, pot augmentar-li un poc la quantitat de caldo (fins a 2 litres diria jo ja que este tipus de paelles són amples i s'evapora prou). També és possible sofregir un poc la tonyina abans de tirar la tomaca.

Arros tonyiner


Arros amb fava pelada

Antigament, quan els hòmens treballaven als seus camps i anaven caminant, amb bicicleta o en carro i per raons de distància, no tornaven a casa a migdia, els plats de cullera havien de prendre-se'ls a la nit. Per a evitar que les espòses hagueren de fer 2 guisats, es preparava este plat. A migdia se'l menjaven calent junt amb els seus fills i guardaven un plat per a la nit al seu marit qui solia prendre-se'l a temperatura ambient. La característica mes important és que l'arròs no es passa.

Ingredients per a 5 persones

1/4 kg de faves seques pelades
200 g costelles de porc, pollastre o cansalada
250 g d'arròs
Safrà
Oli
Sal
½ cullerada bicarbonat
3 litres d'aigua
1 nap i 3 penques

Deixar la nit anterior les faves en aigua i el bicarbonat. Al matí següent repassar-les bé. Sofregir la carn i retirar-la. En el mateix oli sofregir les faves removent contínuament perquè no s'apeguen. Afegir la carn, el nap trossejat i l'aigua. Una vegada comence a bullir, abaixar al mínim i deixar coent 2 hores aproximadament fins que el fava es convertisca quasi en puré. A mitat de la cocció tirar safrà i sal. Afegir l'arròs i rectificarem de sal i deixarem coure uns 25 minuts aproximadament removent contínuament ja que si no s'apegarà. (Hi ha qui deixa reposar un estona en el plat i se'l pren a temperatura ambient. També se sol servir acompanyada de ceba torrada)

Arros del senyoret

Su nombre “arroz del senyoret” (arroz del señorito traducido al español), es debido al hecho de que esta paella se realiza con los casi los mismos ingredientes que su hermana la paella de marisco, pero con la diferencia de que sus ingredientes ya van pelados, y ello nos permite no tener que ensuciarnos las manos a la hora de comer, además de evitar también el encontrarnos esos molestos bigotes o patas de las gambas mientras comemos.


Ingredientes para hacer Arroz a banda o arroz del senyoret para 4 personas.

• Gambas, gambon o langostino al gusto, (no menos de 10).
• 1 sepia grande
• 1 rodaja de emperador
• 400 gramos de arroz
• 1litro de caldo de pescado
• 2 cucharadas de tomate frito
• 4 ajos enteros
• Un poco de pimentón dulce
• Un poco de Azafrán o Colorante
• Aceite de oliva y sal

Pasos para hacer Arroz a banda o arroz del senyoret:

1º Lo primero de todo es prepararse bien todos los ingredientes, teniéndolo todo bien pelado, lavado, y cortado a trocitos (Las gambas no hay que cortarlas a trozos).

2º En una paella, ponemos un poco de aceite de oliva con los cuatro ajos pelados y con un corte en el medio,  y los sofreímos hasta que estén dorados.

3º Ahora añadimos la sepia, las gambas y el pescado, todo cortado en trocitos no muy grandes  (excepto las gambas) y lo sofreímos bien.

4º Cuando esté todo bien sofrito,  añadimos el pimentón dulce y lo removemos rápidamente para que no se queme, tras lo cual añadimos el tomate frito, el arroz y el azafrán y sofreímos todo junto.

5º Despuésañadimos el caldo de pescado y el colorante,  dejándolo hervir mientras lo removemos con una paleta de vez en cuando para que no se nos queme y se mezcle bien hasta que el caldo se consuma.

6º Para finalizar, cuando se haya consumido el caldo, retiramos los ajos y dejamos reposar el arroz un par de minutos, tras lo cual ya estará listo para servir y degustar, gracias por vuestra visita y espero que volváis pronto.

Pagina visitada

http://desdelsaladar.blogspot.com.es/search?q=arros+amb+fava+pelada

IMPUESTOS

El impuesto es una clase de tributo (obligaciones generalmente pecuniarias en favor del acreedor tributario) regido por derecho público. Se caracteriza por no requerir una contraprestación directa o determinada por parte de la administración hacendaria (acreedor tributario).
Los impuestos en la mayoría de legislaciones surgen exclusivamente por la “potestad tributaria del Estado”, principalmente con el objetivo de financiar sus gastos. Su principio rector, denominado “Capacidad Contributiva”, sugiere que quienes más tienen deben aportar en mayor medida al financiamiento estatal, para consagrar el principio constitucional de equidad y el principio social de la libertad.
Los impuestos son cargas obligatorias que las personas y empresas tienen que pagar para financiar al estado. En pocas palabras: sin los impuestos el estado no podría funcionar, ya que no dispondría de fondos para financiar la construcción de infraestructuras (carreteras, puertos, aeropuertos, eléctricas), prestar los servicios públicos de sanidad, educación, defensa, sistemas de protección social (desempleo, prestaciones por invalidez o accidentes laborales), etc.
En ocasiones, en la base del establecimiento del impuesto se encuentran otras causas, como disuadir la compra de determinado producto (por ejemplo, tabaco) o fomentar o desalentar determinadas actividades económicas. De esta manera, se puede definir la figura tributaria como una exacción pecuniaria forzosa para los que están en el hecho imponible. La reglamentación de los impuestos se denomina sistema fiscal o fiscalidad.
TIPOS DE IMPUESTOS

Impuestos directos

Son aquellos que se aplican a la manifestación directa e inmediata de la capacidad económica del contribuyente: la obtención de un patrimonio que genere una renta. Estos impuestos gravan la riqueza en sí misma. Por ejemplo, impuestos sobre sucesiones.
También pueden abordarse como los que recaen directamente sobre las personas o empresas. Así tenemos que los impuestos sobre la renta, al enriquecimiento, o por concepto de trámites personales también son impuestos directos.

Impuestos indirectos

Son los que se generan por una manifestación indirecta de la capacidad económica: circulación de riqueza por actos de consumo o por transmisión. En estos casos se grava la utilización de la riqueza. Un ejemplo sería el IVA. Estos tributos se imponen a bienes y servicios.

Tipos de impuestos

Según la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE), los impuestos se clasifican de la siguiente manera:

• Impuestos sobre la renta (ISR): pagados por individuos y empresas
• Contribuciones a la seguridad social: pagados por trabajadores, empresarios y ejercicios autónomos
• Sobre la propiedad inmobiliaria
• Sobre las riquezas netas
• Sobre las herencias, sucesiones y donaciones
• Sobre transacciones financieras y de capital
• Impuestos no periódicos
• Sobre bienes y servicios
• Pagos exclusivos por transacciones de negocios

Hay además impuestos que establecen las diferentes legislaciones de los países según sus necesidades particulares:

• Impuesto al valor agregado, IVA, cuyo monto cambia de un país a otro
• Impuestos de circulación de vehículos, en algunos países depende de la cilindrada
• Impuestos sobre hidrocarburos
• Impuestos al alcohol
• Impuestos al tabaco
• Sobre diversas actividades económicas
• Impuestos a la ganancia presunta
• Impuestos a los depósitos en efectivo
• Otros

El impuesto sobre el valor agregado o impuesto sobre el valor añadido es una carga fiscal sobre el consumo, es decir financiado por el consumidor, aplicado en muchos países, y generalizado en la Unión Europea, conocido también por sus iniciales IVA.

El IVA es un impuesto indirecto; no es percibido por el fisco directamente del tributario sino por el vendedor en el momento de toda transacción comercial (transferencia de bienes o prestación de servicios). Los vendedores intermediarios tienen el derecho a reembolsarse el IVA que han pagado a otros vendedores que los preceden en la cadena de comercialización (crédito fiscal), deduciéndolo del monto de IVA cobrado a sus clientes (débito fiscal), debiendo abonar el saldo al fisco. Los consumidores finales tienen la obligación de pagar el IVA sin derecho a reembolso, lo que es controlado por el fisco obligando a la empresa a entregar justificantes de venta al consumidor final e integrar copias de éstas a la contabilidad en una empresa.

TIPOS DE IVA

El IVA o Impuesto sobre el Valor Añadido es un impuesto indirecto que rige sobre las operaciones económicas que impliquen entregas de bienes o servicios, adquisiciones e importaciones. Pero debemos tomar en cuenta que existen tres tipos de IVA con valores diferentes.
El IVA superreducido es el impuesto que se aplica a los bienes de primera necesidad por un valor de 4%. El pan, la leche, los huevos, las frutas, entre otros bienes, son quienes se rigen por este impuesto. El IVA reducido se aplica sobre determinados productos específicos y es un impuesto del 10%.
Finalmente tenemos el IVA general, que es de 21%. Este tipo de impuesto se aplica en los casos no incluidos en los demás impuestos. Por ejemplo, tabaco, cosméticos, joyas, etc.
Estos son los tres tipos de IVA que rigen en el territorio español, de acuerdo a las últimas modificaciones elaboradas a partir de la crisis económica, y se prevé que se mantendrán inalterados a lo largo de todo el año 2013

Colores en diferentes culturas